Archivos de cambio

Publicación reciente:

Maxigas. 2018. “Los grandes repositorios de software como infraestructuras digitales volátiles”. Trans. Francisco Salinas. Cuadernos de Teoría Social. 4(7): 93-114.

 

Resumen

La sección principal de Cuadernos cierra con un texto de Maxigas, profesor de sociología en la Universidad de Lancaster, acerca de los repositorios de software como una forma emergente de archivos: “archivos de cambio”. Echando mano a su propia experiencia como programador de software libre y miembro de la comunidad hacker, así como a su extensa investigación sobre las complejas infraestructuras digitales que median nuestra vida social, Maxigas describe la lógica de operación que subyace a la práctica de archivar cambios que es característica de los repositorios de software. El texto conceptualiza estas prácticas de archivo en términos de “temporalidades diagramáticas”, es decir, la producción de patrones temporales altamente abstractos que ordenan y reproducen la experiencia histórica de las infraestructuras digitales en múltiples niveles. El punto fundamental es que construir estas historias es un trabajo humano cooperativo, continuo y necesario para la mantención material de los repositorios en tanto infraestructuras socio-técnicas. Sobre esta base, Maxigas argumenta que los grandes repositorios de software invierten y complican el concepto clásico de “autenticidad” que es definitorio de las prácticas de archivo. Pues antes que conservar copias originales de documentos, los repositorios resguardan inscripciones técnicas de cambios continuos en los códigos base. (Editorial, Rodrigo Cordero y Francisco Salinas)

 

Advertisements

La transformación neoliberal de la ciencia: el caso de las Humanidades Digitales

Publicación reciente:

Aibar, E. 2018. “La transformación neoliberal de la ciencia: el caso de las Humanidades Digitales”. ArtefaCToS. Revista de estudios sobre la ciencia y la tecnología. 7(1): 13-28. DOI: http://dx.doi.org/10.14201/art2018711328

 

Resumen

Los impactos de las políticas y prácticas neoliberales están produciendo la transformación más importante de la ciencia y la academia contemporáneas desde mediados del s. XX. Las políticas científicas neoliberales han puesto el énfasis más en la creación de valor comercial que en la consecución del bienestar social o en la generación de conocimiento;  se ha fomentado el uso de patentes más que la difusión abierta del conocimiento y se ha promovido la inversión privada en las universidades y en los proyectos de investigación desarrollados por sus investigadores, con objeto de favorecer aquellas líneas de investigación de mayor aplicación comercial y, por tanto, con mayores expectativas de retorno económico. Este trabajo ofrece, por un lado, una panorámica sintética y estructurada de estas transformaciones, haciendo especial hincapié en aquellos cambios que afectan a los métodos, objetos y productos de la actividad científica. La literatura existente sobre estos temas centra su atención, preferentemente, en las ciencias naturales o “duras” como el ámbito biomédico, así que el segundo objetivo de este trabajo es discutir la emergencia de este tipo de fenómenos en un ámbito mucho menos estudiado: el de las humanidades. En particular nos centraremos en el terreno de las denominadas ‘humanidades digitales’.

 

Seminar by Andrea Saltelli: Crisis? What Crisis?

Seminari d’Estudis de Ciència i Tecnologia

Organitzen: STS-b (UAB), CareNet (UOC) i OSI (UOC)

6 de Març 2018, 12-14h
Universitat Oberta de Catalunya (Sala Tony Bates)
Av. Tibidabo 39, 08035 Barcelona
Entrada lliure

 

Crisis? What crisis?

Andrea Saltelli (University of Bergen)

Abstract:

This presentation will argue that science’s crisis is real. The mainstream interpretation of the root causes of the crisis (perverse incentive, too many papers) is insufficient. The crisis is due to a transformed role: from emancipation and betterment of mankind to instrument of profit and growth. The presentation argues that scientists cannot resolve the problem alone and have high stakes in the preservation of the status quo, and that institutions are in denial pretending that current predicaments of science do not weaken its privileged role in governance. Finally it is suggested that this crisis will be a long one, though elements of a possible Reformation are visible.

 

Suggested readings:

Saltelli, A., Stark, P., 2018, Fixing statistics is more than a technical issue, Nature, doi: 10.1038/d41586-018-00647-9

Saltelli, A., Science’s credibility crisis: why it will get worse before it can get better, The Conversation, November 9, 2017.

Andrea Saltelli, Silvio Funtowicz, 2017, What is science’s crisis really about? FUTURES, Volume 91, Pages 5-11, https://doi.org/10.1016/j.futures.2017.05.010

Andrea Saltelli has worked on physical chemistry, environmental sciences, applied statistics, impact assessment and science for policy. His main disciplinary focus is on sensitivity analysis of model output, a discipline where statistical tools are used to interpret the output from mathematical or computational models, and on sensitivity auditing, an extension of sensitivity analysis to the entire evidence-generating process in a policy context. At present he is adjoint professor at the Centre for the Study of the Sciences and the Humanities (SVT) – University of Bergen (UIB). He lives and works in Barcelona and is a visiting fellow at Open Evidence Research, Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Seminari_STS1

Seminar: Collateral damages of prevailing scientific practice

A workshop on contemporary scientific practice and its effects on people.
Palau Macaya, Barcelona, 15 December 2017
Free admission – registration is needed

The workshop is born out of our common interest on contemporary scientific practice and the changes it is going through. We’d like to:

(1) Discuss and analyse some of the recent changes both in scientific research and in academic institutions, having to do with broader economic and policy trends such as knowledge economy, accountability, entrepreneurial state, new public management… Themes that are variously referred to in literature as ‘academic capitalism’, ‘neoliberal science’, ‘accelerated academy’, etc.

(2) Discuss and analyse experiences, within and outside academia, that either promote science in alternative ways or counteract present mainstream trends with specific initiatives. These would include work by independent scientific organizations, consumer and patient associations, NGOs… as well as movements for slow, weak or little science. There is a need, we think, to clarify the relation amongst these modes of research and knowledge making, and also their relation as a whole with fast, strong, big science.

This would be very much an exploratory meeting, with a view to connect work in progress from different perspectives and help us think about how to best to pursue research on these issues

Dominique Pestre (École des Hautes Études en Sciences Sociales, Paris)

Willem Halffman (Institute for Science in Society, Radboud Univ. Nijmegen)

Vincenzo Pavone (CSIC, Madrid)

Teresa Carvalho (Universidade de Aveiro)

Ester Conesa (Universitat Oberta de Catalunya)

Lucía Gómez (Indocentia, Universitat de València)

Esther Barrena (Institut de Ciència de Materials de Barcelona, ICMAB-CSIC)

Organizers: Eduard Aibar (UOC), Xavier Roqué (UAB) and Agnès Vayreda (UOC)

Centre d’Història de la Ciència (UAB) – Estudis d’Arts i Humanitats (UOC)

Seminari ‘Quatre dècades d’Estudis de Ciència i Tecnologia: balanç i reptes’

Seminari OSI. Quatre dècades d’Estudis de Ciència i Tecnologia: balanç i reptes

15 de Juny de 2017, 16-18h
Universitat Oberta de Catalunya (Sala Tony Bates)
Av. Tibidabo 39. Entrada lliure.

Després de 4 dècades des dels seus orígens, els Estudis de Ciència i Tecnologia (Science & Technology Studies, STS) s’ha consolidat com un àrea plenament institucionalitzada – tot i que no tant al nostre país – en la docència i la recerca acadèmica internacional. Durant aquest període s’han desenvolupat diferents aproximacions teòriques, multitud d’estudis empírics i històrics, així com diverses formes d’interacció amb col·lectius i institucions socials. Aquest seminari reuneix tres dels més importants experts d’aquest àmbit en el nostre país, amb l’objectiu doble de fer un balanç crític del seu desenvolupament passat i, alhora, de discutir els reptes actuals d’aquesta àrea d’estudi, tant des del punt vista teòric o metodològic, com social o polític.

Programa:

16:00 – 16:10 Eduard Aibar (UOC). Introducció.
16:10 – 16: 30 Miquel Domènech (UAB). Ciència i democràcia: on és el repte?
16:30 – 16: 50 Agustí Nieto-Galan (UAB). Pensar la ciència avui.
16:50 – 17:10 Israel Rodríguez Giralt (UOC). Technoscience otherwise: balanç i reptes del gir participatiu.
17:10 – 18:00 Discussió

Organitza: Grup de recerca en Open Science and Innovation (OSI)
Estudis d’Arts i Humanitats
https://osi.blogs.uoc.edu/

Seminari sobre neoliberalisme i ciència

El proper 27 d’Abril, de 16 a 18h, el grup de recerca OSI organitza el següent seminari:

Llloc: Universitat Oberta de Catalunya (Sala Tony Bates), Av. Tibidabo 39. Entrada lliure.

Ciència i neoliberalisme: un nou règim de producció de coneixement científic?

Els impactes de les polítiques i pràctiques neoliberals estan produint per alguns autors la transformació més important de la ciència i l’acadèmia contemporànies des de mitjan s. XX. Des de la dècada dels 80 les polítiques científiques neoliberals han posat l’èmfasi més en la creació de valor comercial que en la consecució del benestar social o en la generació de coneixement; s’ha fomentat l’ús de patents – amb lleis de propietat intel·lectual cada vegada més permissives sobre el tipus d’objectes patentables – més que la difusió oberta del coneixement i s’ha promogut la inversió privada en les universitats i en els projectes de recerca desenvolupats pels seus investigadors, a fi d’afavorir aquelles línies de major aplicació comercial i, per tant, amb més expectatives de retorn econòmic. En aquest seminari explorarem algunes de les qüestions més rellevants d’aquest fenomen, així com llur conceptualització teòrica des de diverses disciplines, i discutirem possibles línies de recerca futures.
Programa:
16:00 – 16:10 Eduard Aibar (UOC). Introducció.
16:10 – 16: 30 Xavier Roqué (UAB). Ciència, diners i política: una lectura històrica.
16:30 – 16: 50 Ester Conesa (UOC). Acadèmia neoliberal, temps i gènere. Cap a una ètica de la cura enfront del model de competitivitat?
16:50 – 17:10 Daniel López (UOC). La universitat emprenedora contra l’ethos acadèmic?
17:10 – 18:00 Discussió

 

 

III Matinal d’Història de la Ciència: la Ciència en Acció

La Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València organitza els propers 5 i 6 de maig la III Matinal d’Història de la Ciència: la Ciència en Acció. L’objectiu d’aquesta matinal és reflexionar respecte als mites del mètode de la ciència a partir dels estudis d’història i sociologia de la ciència. Els participants podran conèixer les conclusions dels principals treballs al voltant d’aquests temes i pensar així com transportar les qüestions tractades a activitats de l’aula.

Els estudis d’història i sociologia de la ciència han mostrat la diversitat d’estratègies seguides per les persones que desenvolupen investigacions per obtenir dades i formular explicacions científiques. Han estat estudiades les formes construcció de dades fiables i compartibles, així com les condicions per la reproducció d’experiments i la circulació de sabers. Els estudis han mostrat també que les controvèrsies són habituals dins de la comunitat científica. En aquest últim sentit, tot i que sovint s’ha evidenciat la forta connexió dels laboratoris amb altres espais socials, en aquesta Matinal ens centrarem en la vida dins dels espais de recerca.

 

Divendres 5 de maig

18 h. Presentació del programa. Objectius. Materials.

18.30 – 19h. Els mites del mètode científic. Ximo Guillem i José Ramón Bertomeu (Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència, Universitat de València)

19h – 20 h. Visita a la biblioteca i l’exposició. Presentació dels recursos bibliogràfics del centre.

 

Dissabte 6 de maig

9.30 – 10.30 h. Presentació. Eduard Aibar (Universitat Oberta de Catalunya): La vida del laboratori. Els estudis CTS i els mites respecte als mètodes de la ciència.

10.30 – 11,30 h. Discussió.

11,30 – 12 h. Descans

12 – 13 h. Ximo Guillem ; José R. Bertomeu « La controvèrsia Pouchet-Pasteur ». L’ús de les controvèrsies científiques a l’aula.

13 – 14 h. Debat i conclusions finals.

 

Lloc: Palau de Cerveró, Campus de Blasco Ibáñez, València.

 

Més informació i inscripcions en aquest link.