III Matinal d’Història de la Ciència: la Ciència en Acció

La Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València organitza els propers 5 i 6 de maig la III Matinal d’Història de la Ciència: la Ciència en Acció. L’objectiu d’aquesta matinal és reflexionar respecte als mites del mètode de la ciència a partir dels estudis d’història i sociologia de la ciència. Els participants podran conèixer les conclusions dels principals treballs al voltant d’aquests temes i pensar així com transportar les qüestions tractades a activitats de l’aula.

Els estudis d’història i sociologia de la ciència han mostrat la diversitat d’estratègies seguides per les persones que desenvolupen investigacions per obtenir dades i formular explicacions científiques. Han estat estudiades les formes construcció de dades fiables i compartibles, així com les condicions per la reproducció d’experiments i la circulació de sabers. Els estudis han mostrat també que les controvèrsies són habituals dins de la comunitat científica. En aquest últim sentit, tot i que sovint s’ha evidenciat la forta connexió dels laboratoris amb altres espais socials, en aquesta Matinal ens centrarem en la vida dins dels espais de recerca.

 

Divendres 5 de maig

18 h. Presentació del programa. Objectius. Materials.

18.30 – 19h. Els mites del mètode científic. Ximo Guillem i José Ramón Bertomeu (Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència, Universitat de València)

19h – 20 h. Visita a la biblioteca i l’exposició. Presentació dels recursos bibliogràfics del centre.

 

Dissabte 6 de maig

9.30 – 10.30 h. Presentació. Eduard Aibar (Universitat Oberta de Catalunya): La vida del laboratori. Els estudis CTS i els mites respecte als mètodes de la ciència.

10.30 – 11,30 h. Discussió.

11,30 – 12 h. Descans

12 – 13 h. Ximo Guillem ; José R. Bertomeu « La controvèrsia Pouchet-Pasteur ». L’ús de les controvèrsies científiques a l’aula.

13 – 14 h. Debat i conclusions finals.

 

Lloc: Palau de Cerveró, Campus de Blasco Ibáñez, València.

 

Més informació i inscripcions en aquest link.

 

 

La ideologia de la innovació

La innovació s’ha convertit en l’eix central d’una de les ideologies més esteses de la nostra època. L’ús d’aquest concepte va començar a estendre’s després de la II Guerra Mundial i actualment és un dels termes més utilitzats en tota mena de discursos polítics, empresarials o acadèmics, incloent-hi, especialment, els econòmics. Tot i que sovint aquests discursos no ofereixen definicions ni caracteritzacions clares del que entenen per innovació –un estudi recent sobre literatura especialitzada trobava més de 40 definicions diferents–, gairebé tothom li atorga un valor enormement positiu. La innovació és indiscutiblement quelcom desitjable, quelcom a encoratjar, promoure i premiar. És, a més, suposadament, políticament neutre i, de fet, la majoria de partits polítics, siguin d’esquerres o de dretes, siguin d’orientació neoliberal o socialdemòcrata inclouen en els seus programes polítiques específiques per a afavorir la innovació i sovint en fan ostentació.

Moltes mesures polítiques es justifiquen en nom de la innovació que es considera, gairebé, un imperatiu per al progrés social. Fins i tot, es diu, cal transformar moltes de les nostres institucions –en especial, l’escola i la universitat– en nom d’ella. Els discursos crítics amb la innovació són pràcticament inexistents i quan algú formula objeccions és immediatament titllat de retrògrad o reaccionari (“no vius al segle XXI!”, “no ets un professor del segle XXI”!). De fet la ideologia de la innovació es vesteix sovint amb un discurs que intenta generar por o angoixa.

fqlb_innovateordie

En general, innovació vol dir “innovació tecnològica” i, en tot cas, la glorificació de la innovació neix del culte previ i acrític a la innovació tecnològica. Fins i tot en aquells àmbits on s’utilitza sense l’epítet, com quan es parla d’innovació docent en el context educatiu, la innovació acaba interpretant-se preferentment com a introducció de tecnologia.

La ideologia de la innovació assumeix, bàsicament, que el canvi tecnològic és el principal motor del creixement econòmic i, més en general, del benestar social i la qualitat de vida de les persones. En aquest sentit, es tracta d’una ideologia fortament impregnada de l’anomenat determinisme tecnològic. No es limita a considerar la innovació tecnològica com un factor important en el desenvolupament social o el creixement econòmic –quelcom indiscutible–, sinó que el converteix en l’element més important i, per tant, en l’eix fonamental per tal de reestructurar la societat actual.

En part, aquesta ideologia es basa en la distinció entre innovacions radicals i incrementals i en la idea que són principalment les de tipus radical les que realment constitueixen la font de creixement econòmic. Són molts els economistes que ha qüestionat aquesta tesi. Autors com Nathan Rosenberg o David Mowery, entre d’altres, especialistes reconeguts en la història econòmica de la tecnologia, sostenen en canvi que són les innovacions incrementals les que han estat generadores preeminents de creixement econòmic al llarg de la història.

La ideologia de la innovació es basa, igualment, en una suposada preeminència de la novetat respecte a l’ús, en l’àmbit de la tecnologia. Actualment, per exemple, hi ha molts més estudis sobre la innovació tecnològica, que sobre l’ús de les tecnologies i sobre els seus complexos processos d’adopció i difusió social. En paraules de Nathan Rosenberg:

«Durant diverses dècades, molts historiadors, fins i tot historiadors econòmics, s’han centrat en un únic aspecte del progrés tècnic: “Qui va ser el primer a fer-ho?”. Aquestes qüestions són importants en la història de la invenció. Amb prou feines s’ha prestat atenció a la velocitat amb la qual les noves tècniques han estat adoptades i incorporades al procés productiu. Veritablement, és com si la difusió no existís».

N. Rosenberg (1993). Dentro de la caja negra: tecnología y economía. Barcelona: Hogar del Libro, pàg. 19.

Una visió similar l’expressen els economistes Paul Stoneman i Paul David que insisteixen que,

«Les millores en productivitat i en qualitat, i per tant en el benestar econòmic i el rendiment de les empreses i indústries, no responen a la taxa de desenvolupament de noves tecnologies, sinó a la velocitat amb què les seves aplicacions s’estenen en les operacions comercials»

P. L. Stoneman i P. A. David (1986). «Adoption subsidies vs. Information provision as instruments of Technology policy». The Economic Journal, 96, Supplement (pàg. 142-150).

Però en l’àmbit de la tecnologia és molt diferent posar l’atenció en la innovació que fer-ho en l’ús dels artefactes. I cal no oblidar que només una petita part de les innovacions tecnològiques arriben a ser utilitzades a gran escala. La majoria d’innovacions, simplement, fracassen perquè no resulten socialment acceptades.

james-watt-and-the-invention-of-the-steam-engine

A banda d’això, existeix, en primer lloc, una marcada diferència en termes cronològics entre innovació i ús. Podem esmentar el cas de la màquina de vapor i l’anomena Primera Revolució Industrial. Tot i que la seva invenció data de mitjan segle XVIII, el seu ús i difusió va ser molt més important el 1900 que el 1800 –tant en termes relatius com absoluts. De fet, el consum de carbó a tot el món va augmentar de forma sostinguda fins al final dels anys 80 (i a Anglaterra el màxim consum es va donar als anys 50). Com assenyala l’historiador de la tecnologia David Edgerton, quelcom semblant passa amb la Segona Revolució Industrial. Tot i que acostuma a situar-se al final del segle XIX i al principi del segle XX, el màxim grau de desenvolupament de les indústries que s’associen amb ella no es va produir fins després de la segona Guerra Mundial.

Existeixen, de fet, nombrosos exemples d’indústries «antigues» que creixen més que les «noves». Tot i que la producció d’automòbils continua creixent des del final dels anys 60, des de llavors s’han fabricat en el món més bicicletes que automòbils. En general es pot afirmar que l’impacte de les innovacions tècniques sobre el creixement econòmic es produeix sovint molt més tard de la seva introducció. Per posar-ne un altre exemple, l’impacte més gran de l’electrificació en la productivitat industrial als EUA va tenir lloc en la dècada del 1920 i no en la del 1880.

A banda d’aquesta diferència cronològica entre la innovació i l’ús, existeix també una clara distinció espacial o geogràfica. Normalment l’activitat innovadora està molt més concentrada que la producció –considerant països, regions o empreses. Tot i que els primers usos dels electrodomèstics es van produir de forma gairebé simultània als EUA i a Europa, Anglaterra va arribar els anys 50 al nivell de difusió que els EUA havien assolit els anys 20. Aquestes diferències geogràfiques van, a més, associades a diferències socials. Com s’ha dit més d’un cop, en els estudis de la innovació no apareixen normalment ni dones, ni negres, ni pobres; mentre que si parem atenció a l’ús de la tecnologia, és molt probable que els usuaris siguin dones, homes no blancs o pobres.

condom

La ideologia de la innovació, a més, focalitza la seva atenció en els artefactes d’alta tecnologia per sobre de la resta. L’historiador David Edgerton comença la seva obra The Shock of the Old preguntant-se què ha tingut conseqüències més importants en la història de la humanitat: ¿l’avió o el preservatiu? És obvi que la majoria d’històries de la tècnica del segle XX esmenten l’avió i no el preservatiu. Una exposició sobre les tecnologies més significatives del segle XX destacarà un nombre reduït d’innovacions: l’avió, l’electricitat i l’automòbil per a la primera meitat, i l’energia nuclear, els ordinadors electrònics, internet i els coets espacials, per exemple, per a la segona –totes elles innovacions d’alta tecnologia. Però, tot i que no existeix una forma unívoca de copsar la rellevància social d’una tecnologia, seria possible argumentar que els efectes que el preservatiu ha tingut sobre la vida d’un nombre enorme de persones i sobre la dinàmica de les poblacions humanes, han estat més importants que els de l’aviació.

La ideologia de la innovació, finalment, és també pròxima a una altra tendència contemporània en referència a la tecnologia: l’imperatiu tecnològic (en anglès, technological fix). L’imperatiu tecnològic consisteix a pensar que la solució a qualsevol problema social – des de la soledat de la gent gran, el minvant hàbit de lectura entre els infants o la fam i la desnutrició – s’ha de trobar en la tecnologia. Fins i tot, quan el problema en qüestió sigui fruit de les conseqüències negatives d’una innovació tecnològica anterior, es pensa que la seva solució ha de venir de futures innovacions tecnològiques.ori_robot_senior_eldercare

És sabut, per exemple, que el canvi climàtic actual ha estat causat en bona part per les emissions de CO2 artificial provinents d’aquelles tecnologies que consumeixen combustibles fòssils. Des de l’imperatiu tecnològic, la solució no ha de ser la reducció dràstica d’aquestes emissions, sinó, per exemple, el disseny i construcció de miralls gegantins que, orbitant la Terra, puguin reflectir part de la llum que ens arriba del sol i minorar així l’efecte hivernacle –existeix actualment, de fet, tota una línia de projectes de recerca en aquesta línia sota la denominació de Gestió de la Radiació Solar (Solar Radiation Management).

L’imperatiu tecnològic, també anomenat de vegades solucionisme tecnològic, viu actualment una renovada efervescència al voltant d’Internet i les TIC. Evgeny Morozov és un dels crítics més destacats del solucionisme tecnològic al voltant del que ell denomina Internet-centrisme: la tendència a reduir la complexitat de tots els problemes socials, o bé a problemes clarament definits i acotats que es puguin escometre en termes computacionals, o bé a processos transparents i autoevidents que puguin ser resolts amb algorismes inserits en dispositius mòbils.

Eduard Aibar (eaibar@uoc.edu)

Open Science in Practice: STS approaches to open cultures in research

The following paper by Katja Mayer and Eduard Aibar has just been published:

Mayer, K. and E. Aibar. 2016. “Open Science in Practice: STS approaches to open cultures in research”. EASST Review. Vol. 35, N. 4; pp. 135-138.

This work summarizes the papers and discussions at the conference track on Open Science that was held in the Society for Social Studies of Science/European Association for the Study of Science and Technology Conference, Barcelona, August 31-September 3, 2016. This is the abstract:

Open Science (OS) is currently regarded as the next ‘big thing’ in European science policy and elsewhere (Mayer 2015; Levin et al. 2016). It is broadly defined as science that is transparent, accountable, and shareable, involving the participation of (all) relevant stakeholders in the scientific process. Policy visions do not only highlight the transformative powers of OS in regard to research culture, they are also setting high expectations in regard to creation of economic growth, new jobs and innovation opportunities. In practice, tensions are emerging in how OS is enacted and governed by scientific communities, science policy organisations, funding bodies, the publishing industry, and science-related institutions, with diverse uptakes of commons, knowledge sharing, democratisation of technology, participatory design, hacking etc.

20160901_121503

This conference track invited participants to explore OS from an STS perspective and to discuss what STS can bring into the broader discussion of OS, e.g. by studying institutionalizations of OS, appropriations of OS within prevailing traditional epistemic culture, or how OS is co-shaped by negotiation processes promoted by different stakeholders. Presentations covered socio-technical dimensions of openness in sciences – including the social sciences and humanities. There was less discussion of the “sticks and carrots” (Leonelli et al. 2015) or the perceived benefits to researchers, research organisations and funding agents of utilising open scientific methods, the “disincentives and barriers, and the degree to which there is evidence to support these perceptions” (Whyte & Pryor 2011) – though one of the papers remarked how pressures on scientists to collaborate with industry and commercialize their work, within the framework of open innovation, can work against policy expectations to share research data and results [Sánchez-Jiménez/Aibar]. The aim of the conference track was therefore not to gain consensus over how to define open science in research practice, nor to reach a conclusion on how STS should approach these matters. On the contrary it was an attempt to grasp the multitude of enactments of openness and approaches to study it without being normative about its valuation.

On the political significance of the refusal of new technologies

Announcement at the university
Announcement at the university

Maxigas spoke on the “Emergent features of old new media: The case of IRC backlogs” at the Politics of Disconnection and Disruptive Media (Disconnect!) workshop organised by Anne Kaun at Södertörn University, December 12, 2016.

The workshop explored the possibilities of disconnection in digital culture and was the second event in a series dedicated to questions of disconnection. Current discourses on digital culture often link media technologies to immediate delivery and constant availability that result in the experience of hurried lives and a culture of speed (Davis, 2013; Rosa, 2013; Sharma, 2014; Tomlinson, 2007). However, in this context practices and technologies of disconnection emerge as well. We are interested in exploring how disconnection, i.e. the non-usage of digital media technologies is constructed as being of economic, cultural, social and political value in contemporary, information affluent societies. As the abundance of media technologies contributes to the necessity to make choices for connection or disconnection, use or non-use, participation or abstention, these choices are becoming of interest to the digital economy.

The full text of the presentation and the corresponding slides are available online. The talk text will be reworked for publication based on the feedback from the workshop. It will appear in Spring 2017 in the second edited volume on Technological Sovereignty edited by Alex Haché and published by Ritimo Foundation in English, French and Spanish.

Maxigas presented at hacker camp: What is critical technology appropriation?

what-is-critical

Talk video available here.

The Hungarian Autonomous Center for Knowledge (H.A.C.K.) hackerspace in Budapest organised its annual hacker camp called Camp++ at Fortmonostor, on the Hungarian-Slovakian border on the banks of the Danube. Maxigas presented on “What is critical technology appropriation?”, introducing and combining concepts from Science and Technology Studies, pragmatic sociology and the history of technology, taking the case of Internet Relay Chat as a starting point. As a staple of Maxigas presentations, the critical stances of the Amish and the Luddites against capitalist, modern and liberal uses of technology have also been discussed. The aim of the presentation was to disseminate research results to practitioners, exchange ideas and experiences, and mutually shape an informed, critical, radical taste in technology choices. Here is the abstract from the conference program:

New technologies sometimes express a critique of the existing social conditions. However, their subsequent iterations often increasingly conform to the requirements of capitalism: capital accumulation (exploitation) and social peace (repression). The history of chat devices is no exception. Critical appropriation of IRC by contemporary peer production groups show how it is possible to resist such historical logic.

The talk is comprised of three parts.

First, I go over the history of technologically mediated chat, and propose a rough periodisation: chat programs, instant messaging applications, and social networking. I argue that the history of chat devices is a textbook example of recuperation.

Second, I talk about the contemporary use of IRC as a backstage infrastructure by peer production communities: free software developers, hackerspace members, (Anonymous) hacktivists and Wikipedia editors. I highlight the functional role that IRC in general plays in the contemporary media ecology, a technological landscape where social networking takes up most of the space. At the same time I also list some particular ways in which these different user groups appropriated the medium for their own ends.

Third, I draw the theoretical conclusion from these empirical details, answering the following question: what is critical technology appropriation, why is it important, and which conditions make it possible? I close the presentation with some reflections on the political meaning of the rejection of new technologies and the continued use of old technologies, in light of current proposals for decentralised and distributed communication tools.

The camp also included a traditional Sardine Tasting event in the spirit of sharing, seen below.

Sardine tasting, Camp++, photograph courtesy of boldi.
Sardine tasting, Camp++, photograph courtesy of boldi.

Whose ‘industrial revolution’? Track at the 4S/EASST conference

Illustration by Elizabeth Slote, montage by Maxigas.
Illustration by Elizabeth Slote, montage by Maxigas.

Maxigas convened a track with Adrian Smith and Johan Söderberg at the annual international meeting of the Society for the Social Studies of Science and the European Association for the Study of Science and Technology (4S/EASST), September 2016. The track attracted 25 abstracts and culminated in 10 presentations spread over two sessions. A report of the track by Yana Boeva and Bruno Chies is forthcoming in the next issue of the EASST Review. The track was announced in a blog post on the 4S website and other blogs. The outcome is a special issue of the Journal of Peer Production based on the track material and edited by convenor Adrian Smith and presenter Kat Braybrooke. The special issue is scheduled for early 2018.

Kat Braybrooke presenting at the 4S/EASST track.
Kat Braybrooke presenting at the 4S/EASST track. Source: https://twitter.com/geoplace/status/771330367269789696

Keep empirical political

Harry Fain, coal loader, checks out in the afternoon after cleaning up after work. Inland Steel Company, Wheelwright #1 & 2 Mines, Wheelwright, Floyd County, Kentucky.
Harry Fain, coal loader, checks out in the afternoon after cleaning up after work. Inland Steel Company, Wheelwright #1 & 2 Mines, Wheelwright, Floyd County, Kentucky.

Maxigas keynoted the summer school Hackademia: Empirical Studies in Computing Cultures at the Leuphana University in Lüneburg, Germany. The rough text as well as the slides are available. Other keynote speakers included Chris Kelty, Adam Fish, Gabriella Coleman, Götz Bachmann.

Image source (public domain).